PISTES

Com es pot veure a la foto, aquest lloc era com un ‘’arrossegador de persones’’ et portava elèctricament amb un pal i et transportava fins a les pistes blaves o vermelles.

Com podem observar a la imatge feia molt bon dia, i això facilitava l’acció d’esquiar bé.

També podem comprovar que hi havia una gran cua per pujar a ‘’l’arrossegador de persones’’, suposo que com que era tant divertit tothom volia repetir i repetir. Nosaltres i vam pujar el segon dia i va ser autènticament fabulós.

HABITACIONS

Aquí es veuen les habitacions amb les quals vam haver de conviure dos nits. A la foto es veuen les habitacions, diguem-ne que no gaire ordenades i netes, però quan ens les van presentar estaven molt netes, amb els llençols dels llits ven plegats, la televisió ven posada i el lavabo sense cap inundació. Però no tot eren meravelles, no ens poden queixar de les habitacions, però si una mica de l’espai, eren bastant petites per vuit persones, i clar arriba un moment, que els pantalons els tens que posar dins el lavabo, que les calces les tens que enganxar dalt el sostre, i els mitjons dins les dutxes (si no em creien mireu la segona foto) Bueno potser m’he passat una mica diguen que els pantalons anaven dins el lavabo, això no es cert, però tampoc podem acabar de dir que es mentida, no se si m’explico?

A part de tot això, els professors també ens van deixar molt temps lliure per estar a l’habitació ‘’tranquils, relaxats i callats’’ per desconnectar del dia i descansar una estona.

A la primera foto es pot obsevar els llits desfets i com era d’amplada l’habitació.

SOLSONÈS

Al vessant nord de la Serra del Querol així com als voltants del Tossal d'Estivella, hi ha implantada una estació d'esquí.

Està dividida en dos grans sectors: l'un comprèn el Querol i el nord del Serrat de la Bòfia, i és on hi ha tots els nuclis de serveis i aparcaments. Compta a més amb els remuntadors amb més capacitat, després d'un procés de modernització que els darrers anys hi han deixat 3 tele-cadires de quatre places (un dels quals desembragable), així com indicació artificial a algunes de les pistes. L'altre, situat a una zona més elevada entre el Pedró dels Quatre Batlles i Estivella, no compta amb accés rodat: per arribar-hi cal agafar un tele-cadira de 2 places d'orientació SSW les pistes sota el qual pateixen sovint manca de neu. Això fa que aquest sector (que no compta amb cap canó de neu artificial) estigui sovint tancat quan la resta de l'estació està oberta; malgrat que les pistes més altes i ben orientades (i per tant amb més neu) de l'estació siguin precisament a l'extrem del sector d'Estivella, baixant cap a la Rasa de Carbasser. El parc de remugadors en aquest sector és més antic (2 tele-cadires de 2 i 3 telesquís, un d'ell per a debutants). Un dels tele-cadires presenta la particularitat de ser de doble ús, amb la seva traça abraçant ambdós vessants de la carena del Clot Rodó.

PAS A PAS

El primer dia, ens vam aixecar tots a les 5 del matí, perquè els professors ens van dir que a les 6 havíem d'estar tots a l’institut a punt de començar l'aventura de l'esquí. Tothom van ser puntuals.

Vam entrar dins l'autobús i cap allà a les deu, ens vam parar en una gasolinera a esmorzar hi ha tornar agafar forces. Un cop allà el Port de Compte, tothom estava súper emocionat, era preciós, magnífic i inexplicable. Era tot blanc, les muntanyes verdes i tot estava il·luminat. Acte seguit ens vam posar els esquís i ens vam dividir per grups. Jo tenia la monitora que es deia Caral, era molt simpàtica i ens deixava molt per lliures. El primer dia però, va ser una mica poca cosa, perquè ningú sabia esquiar i tothom anava perdut, per tant només baixàvem amb l'esquí la pista més curta. El vespre vam sopar, i seguidament vam mirar una pel·lícula que tot s'ha de dir que era súper avorrida!! Vam anar a dormir.

El segon dia va ser el més divertit, fabulós, i fantàstic. Ja sabien una mica més esquiar i ho dominàvem més bé, per tant vam agafar les pistes més llargues i les més grans.

A la nit va ser la tralla, perquè vam anar en un bar, i vam posar música, i vam fer discoteca, a ballar, ballar i ballar fins a les dotze, passades les dotze vam anar a l'alberg a dormir.

L'últim dia també va ser molt divertit, però no superava el segon dia. L'últim dia, vam pujar el tele-cadires i així vam aprofitar per esquiar a les pistes VERMELLES! Quina passada, no ho puc ni explicar amb paraules. També l’últim dia vam fer una excursió a peu i vam pujar en una muntanya, des d'allà es veia aquest paisatge:

PORT DEL COMTE

Doncs sí, tots els de 2n, vam anar el port del Comte, a ESQUIAR, va ser molt divertit. Aquí tenim una gràfica on indica, la localització del Port del Compte, els Km de les pistes, etc. Tota l'informació que és necessària saber abans
d'explicar que vam fer allà.

Port del Comte
Localització	Solsonès
Cota del nucli de serveis	1.700 m
Cota mínina Cota màxima Desnivell	1.700 m 2.400 m 700 ¹ m
Km de pistes	40,7
Nombre de pistes Verdes Blaves Vermelles Negres	36 7 11 13 5
Innivació artifical Nombre de canons Longitud (km)	200 17 Km.
Remuntadors: Catifes rodants Telesquís Telecadires (desembr.) Telecabines Altres	15 ² 2 8 5 (1) 0 0
Capacitat horària	11.200 (p/h)
Domini esquiable	40,7 Km.
Lloc web	www.portdelcomte.net